Oriol Ferran Sanchez

No em serveix la vergonya com a sanció

Sat, 21 Jan 2012 11:44:37 -0500

Molts mitjans de comunicació de l’anomenada “central lechera” han dit, i publicat, que ja era prou sanció la vergonya que Pepe ha passat durant aquests dies post-clàssic.
Ho escric amb majúscules perquè sembli que crido…NO EM SERVEIX!
A Pepe li sua el que diguin sobre ell als mitjans, el què es piuli sobre ell a Twitter o el que declarin els seus companys de professió (i fins i tot ex-companys d’equip).
El futbolista portuguès ha de ser sancionat de manera exemplar per un comitè, que per altra banda tots sabem que es faràn els suecs per no complicar-se la vida.
El que no podem permetre de cap manera és que el món de l’esport s’oblidi d’aquesta jugada com s’ha oblidat de la de Casquero, o de jugadors com Hristo Stoichkov o Marco Matterazi (entre molts altres).
Com un dia va dir Diego Armando Maradona: “la pelota no se mancha!”. El deu argentí s’equivocava! La pilota es taca amb jugades com la de Pepe.
Si no fem un pensament, això que es diu “futbol” acabarà molt malament!

@oriolferran89

S’ha acabat no sopar després del partit

Tue, 17 Jan 2012 15:34:04 -0500

De Berna a Londres, del patiment a la confiança, de la decepció a l’eufòria. En cinquanta anys poden canviar moltes coses i els aficionats barcelonistes poden donar fe d’aquest canvi de mentalitat

    31 de maig de 1961, Berna (Suïssa) el Futbol Club Barcelona perd 3-2 a la final de la Copa d’Europa contra el Benfica portuguès. 28 de maig de 2011, Wembley (Londres), el Barça guanya la seva quarta Copa d’Europa davant del Manchester United per 3-1.
    Cinquanta anys han passat d’una data a l’altre, però no només han passat els anys. En aquests anys cinquanta anys s’ha evolucionat la consciència del culé, la sort de l’equip i els trofeus de les vitrines.
    Després de la final de Berna, també coneguda com “la final dels pals”, els culés estaven endinsats en un pou anímic. Aquella tarda de maig el barcelonistes van enviar quatre xuts al pal i van fallar un munt d’ocasions més. Els culés se’n anaven a dormir sense sopar, una pràctica molt habitual quan el seu equip perdia, pensant en què havien de fer per guanyar d’una vegada aquell títol.
    Vint-i-cinc anys després de la final de Berna el Barça tornava a tenir la ocasió de proclamar-se campió d’Europa. Aquest cop davant del Steaua de Bucarest a l’estadi Sanchez Pizjuán de Sevilla. El Barcelona arribava a aquella final després d’una gran remuntada davant del Göteborg, cosa que va fer que els culés i el seu entorn estiguessin amb un nivell d’eufòria inadequat per una final europea.
    Al final el que ningú es podia imaginar, va succeir. El Barça va perdre aquella final a la tanda de penals, on cap dels quatre llançadors van aconseguir marcar.    La relació entre el Barça i la copa d’Europa seguia sent una utopia i els aficionats barcelonistes no s’ho podien creure.
    Al cap d’uns anys va arribar la salvació, Johan Cruiff. El tècnic holandès va aportar al club un nou estil de joc i, indirectament, un principi de canvi a l’afició barcelonista. Tot i que la gent seguia patint, confiava molt més en el seu equip. Quatre anys després d’arribar, al maig de 1992, l’equip va aconseguir jugar un altre cop una final de la Copa d’Europa, la última coneguda amb aquest nom.
    El partit no pintava gens bé, corria el minut 110 i els barcelonistes seguien empatant a zero davant la Sampdoria italiana. Els culés ja veien la pel•lícula de les altres finals. Però de sobte un holandès amb el “4” a l’esquena va enviar un magnífic xut de falta al fons de la xarxa de Pagliuca (porter de la Sampdoria). Aquell gol ho va canviar tot, els culés sabien que era guanyar una Copa d’Europa i volien tornar-ho a aconseguir amb el pas dels anys.
    Des d’aquella nit el Futbol Club Barcelona ha guanyat tres copes d’Europa més, practicant un futbol de somni envejat per a tot el món. Com diu l’himne culé: “S’ha demostrat que mai ningú no ens podrà tòrcer!” ni tan sols els entrebancs europeus que s’han presentat.
    La mentalitat culé ha canviat radicalment en els últims cinquanta anys. L’aficionat culé ha passat del “avui patirem” al “avui guanyarem”, d’estripar els carnets a guardar-los com un tresor…Fins i tot ha canviat la mítica imatge del culé amb el puro, ara que ja no es pot fumar a l’estadi barcelonista.

Valdés: "El penalti es clarísimo, se une a la lista de otros tantos que no nos han pitado"

Mon, 16 Jan 2012 07:32:00 -0500

Valdés: "El penalti es clarísimo, se une a la lista de otros tantos que no nos han pitado":

Tot i ser un dels meus ídols, no estic d’acord amb les paraules de Victor Valdés. Si ens omplim la boca de valors i de que no parlem dels arbitres, no podem dir que els s’han equivocat en una decisió. Hem de callar i deixar que tot segueixi el seu curs, que ens ha funcionat força bé els últims anys.

Sempre amb el Centre d'esports Sabadell

Sun, 15 Jan 2012 12:24:35 -0500

Tot i que un no sigui seguidor afèrrim d’un equip, sempre segueix el club de la seva ciutat natal.
Això és el que em passa a mi. Barcelonista de tota la vida, però amb una devoció especial pels nois (i noies) de casa.
Un dels millors moments que recordaré sempre, va ser el dia en que el FC Barcelona va guanyar la seva quarta copa d’Europa (a Wembley) i el CE Sabadell aconseguia l’ascens a 2a divisió A. Això si que és un dia per enmarcar per un sabadellenc culé!

Un gran any

Sat, 31 Dec 2011 12:21:08 -0500

Barcelonisticament parlant, podem estar més que orgullosos d’aquest any 2011 que avui acaba. És cert que no hem repetit la gesta dels 6 titols del 2009, però si que hem igualat la que fins llavors era la millor temporada.
5 titols en un any és una barbaritat, només a l’abast dels més grans.

Per això només li demano a l’any 2012 que seguim amb la salud futbolística del Barça de Sant Josep Guardiola.

Bon any a tothom.

Oriol

NFL Off-Season: We're looking for new baseball bloggers for MLBOffseason.com!!!

Tue, 27 Dec 2011 19:03:45 -0500

NFL Off-Season: We're looking for new baseball bloggers for MLBOffseason.com!!! :

nfloffseason:

Want to join one of our blogs? Here’s your chance!

mlboffseason:

Do you like baseball? Do you like blogging? Do you like blogging about baseball? Time to step up to the plate.

We’re looking for new contributors for MLBOffseason.com. If you’re interested, email us at …

La importancia de la professionalitat

Tue, 01 Nov 2011 15:12:53 -0400

Només dir que (al FCB) els jugadors que son professionals i que treballen com ningú, es guanyen (tard o d’hora) l’estima de l’afició i sobretot dels entrenadors.
Així és com jugadors sense tanta qualitat han aconseguit ser grans en aquest club. És el cas de jugadors com Silvinho, Adriano, Cocu o molts més han aconseguit fer-se més gran i fen més gran el club.
Cas a part són els meus dos ídols: Henrik Larsson i Javier Masherano.

Conferència de Xesco Espar

Sun, 23 Oct 2011 17:39:02 -0400

Conferència de Xesco Espar:

Abans de la visita de demà de Xesco Espar he trobat adient ensenyar-vos una de les escenes motivadores més efectiva. Com sempre forma part del món del cinema. És una escena de la pel·lícula “un domingo cualquiera” on hi apareixen actors com Cameron Diaz o Al Pacino.

Molt recomanable.

Un dia feliç

Sun, 16 Oct 2011 19:46:20 -0400

Quan una persona s’imagina un dia feliç a la seva vida, ni tan sols s’apropa al dia d’avui de l’australià Casey Stoner.
En el dia del seu aniversari, el pilot de Moto GP, s’ha proclamat campió del món a la seva categoría i a més ho ha fet corrent a casa. Segur que serà un dia díficil d’oblidar per ell.
Felicitats Casey!

Rugby World Cup 2011

Sun, 16 Oct 2011 10:49:13 -0400

Per fi tenim final del mundial de Nova Zelanda. França i els amfitrions disputaran el diumenge que ve la gran final.
Els All Blacks son els favorits, però no volen confiar-se.
Sort a les dues seleccions!

Esports "minoritaris"

Sat, 15 Oct 2011 13:35:29 -0400

No només el futbol és un esport, també podem trobar la “plasticitat esportiva” en esports com el Squash, el ciclisme o el meu estimat voleibol.
Hem d’aprendre a valorar els sacrificis d’esportistes que s’han de guanyar la vida lluny dels terrenys de joc per poder gaudir (per amor a l’art) dels seus esports, de les seves passions.
Valorem tots els esports de la mateixa manera i aconseguirem gaudir més de les nostres passions.

@Fotlipou a @diariARA: “El Barça mai sera un empresa! MAI, MAI, MAI!” Totalment...

Sat, 15 Oct 2011 13:27:36 -0400

@Fotlipou a @diariARA: “El Barça mai sera un empresa! MAI, MAI, MAI!” Totalment d’acord! El d’avui un article obligat a llegir!

La lacra de les seleccions

Fri, 14 Oct 2011 06:03:40 -0400

Per fi comença un cap de setmana de futbol de veritat! Tinc ganes de tornar a veure a Leo Messi amb un somriure als llavís, ja que res em fa mes mal que veure trist a l’argentí.
Dale Leo, DALE!

Benvinguts a la república de ST Pauli

Sun, 09 Oct 2011 16:25:44 -0400

Més d’un segle de passió, més d’un segle de sacrificis, més d’un segle de futbol. El FC Sant Pauli va néixer el 1899 a la ciutat d’Hamburg (Alemanya), però al principi era un simple grup d’amics que jugaven a futbol. No van jugar el seu primer partit oficial fins el 1907 i fins tres anys després (1910) no es va fundar oficialment el club.

La importància del ST Pauli no ve precedida pels seus èxits futbolístics, sinó per les seves curiositats i extravagàncies fora dels terrenys de joc. Com a club esportiu no ha guanyat mai una competició important i ha anat saltant de divisió en divisió des del dia en que es va fundar.

Les peculiaritats extraesportives, que són les que fan de veritat famós al ST Pauli , comencen el mateix dia de al fundació. El club es va crear al Red-light district (Barri Roig) d’Hamburg, i per això se’ls relaciona directament amb la part més marginal del barri com les prostitutes, els drogoaddictes o els immigrants (la majoria turcs).

El ST Pauli FC es descriuen, com ho diu els seus estatuts, com un club antifeixista, antiracista, antisexista i anticapitalista. A causa de les seves idees en contra del capitalisme, l’escut oficiós de l’equip és la bandera pirata, que segons ells són els màxims exponents de l’anticapitalisme. El fet de que també estiguin en contra de les idees sexistes ha fet que el ST Pauli es converteixi en el club amb un percentatge més de dones sòcies. Fins i tot l’any 2002 els socis van aconseguir que es retirés de l’estadi la publicitat de la revista masculina “Maxim”, ja que estaven en contra de les fotografies sexistes de dones que apareixien en els anuncis. El club, i els seus aficionats, estan molt orgullosos de que se’ls conegui per això. A més a més el club predica amb l’exemple. Per començar el president del club, Corny Littmann, és obertament homosexual.

Tot i no haver aconseguit mai guanyar un campionat important en tota la seva història, els seguidors alemanys es consideren “Weltpokalsiegerbesieger” (Vencedors del món). Això es va començar a dir quan l’any 2002 el Bayern de Munich va guanyar l’antiga copa Intercontinental, i així convertir-se en Campions del món. Dies després de proclamar-se campió, l’equip bavarès va visitar Hamburg per jugar un partit de lliga contra el ST Pauli. Els pirates van guanyar per 2-1 i pel simple fet de guanyar als campions del món van decidir “roba’ls-hi” aquest títol.

Un altre dels capítols importants de la història del Sant Pauli FC, va succeir l’any 2006. Aquell any es va celebrar a la ciutat d’Hamburg el FIFI Wild Cup, que és un mundial de seleccions no reconegudes per la FIFA. En aquella edició del campionat i va participar seleccions com Gibraltar, Grenlàndia, Tibet o Zanzíbar. La sorpresa de tots va ser quan el ST Pauli FC es va presentar al campionat sota el nom de República de Sant Pauli. Els alemanys van quedar quarts en aquell campionat que va acabar guanyant la República turca del nord de Xipre, que va guanyar a la final a Zanzíbar.

De tota la història del ST Pauli FC en podem extreure un bon grapat de peculiaritats i extravagàncies. Una de les més recordades va ser quan van aconseguir l’últim ascens a la Bundesliga l’any 2010. Per a celebrar aquesta fita el club va regalar a tots els seus socis i aficionats, preservatius amb l’escut del club. Així els seguidors alemanys podien celebrar-ho amb precaució.

Si no hi ha cap daltabaix el Sant Pauli FC no serà mai un equip que guanyi lligues, ni que tingui aspiracions europees, tot i així els seus seguidors sempre estaran orgullosos del seu equip, sense cap mena de dubte, un equip molt diferent.

Que no t'expliquin la història. Viu-la

Tue, 04 Oct 2011 15:12:34 -0400

Que no t'expliquin la història. Viu-la:

Com la majoria de vosaltres sabeu, sóc de Sabadell i per tant també del Centre d’Esports. Després de divuit anys hem aconseguit tornar a segona divisió A. El club necessita el recolzament dels socis i aficionats. Per això ha fet aquest aquest vídeo per aconseguitr que la gent es bolqui en l’equip.

El "Cas Bosman" de les teles

Tue, 04 Oct 2011 14:23:31 -0400

El "Cas Bosman" de les teles:

Sembla que la cosa es comença a posar tot al seu lloc.

Periodisme de l'autèntic

Tue, 04 Oct 2011 14:07:55 -0400

alexlievana:

El parell de joves encarregats del projecte “365 dies, 365 entrevistes”, són un clar exemple de PERIODISME. PERIODISME del que val la pena, del de debò. Cada dia de l’any 2011 ens sorprenen amb una entrevista a un nou personatge, del qual, us ven asseguro, sempre s’aprenen coses noves.

La d’avui és amb Ricard Torquemada de Catalunya Ràdio, un dels periodistes que més entén i compren el Barça i el seu joc.

http://www.365d365e.com/entrevistes/?p=3650

Punto Pelota

Sun, 02 Oct 2011 19:06:16 -0400

Veient el programa d’Intereconomia et dones compte de la importància d’escoltar, tots diuen el mateix, però com que ho diuen cridant i tots al mateix temps sembla que els temes que debaten poden crear controvèrsia…quina llàstima de professionals.

al capdavant

Sun, 02 Oct 2011 18:45:15 -0400

Després de sis jornades el FC Barcelona ja s’ha situat a la part alta de la classificació. Tinc la sensació que serà molt difícil que ens fagin abandonar aquest lloc privilegiat.

Som-hi Barça a per la quarta lliga!